dijous, 8 d’abril de 2010

Hacker

Era el 2020 i aquell genetista-informàtic-hacker anava passejant junt amb uns pocs seguidors seus.
No es sabia gaire bé de on havia sortit, quin era el seu origen, però alguns deien que havien conegut els seus pares.
Es van trobar amb un cec. Els seus seguidors li van preguntar:
¿Quina alteració genètica deu tenir aquest cec?
¿Es degut a la herència rebuda dels seus pares?
¿O pot ser degut a una alteració en el moment de la formació del fetus?
¿O pot ser durant els mesos de gestació?
Ell no va respondre concretament cap de les seves preguntes, només els va dir:
No es culpa dels seus pares, ni es culpa seva, es un petit defecte genètic que em servirà perquè vegeu una aplicació del meu saber.
Va posar una espècie de cascos d’escoltar música en el cap del cec damunt de les seves orelles i l’altre extrem dels cables amb uns altres cascos en una situació semblant en el seu propi cap.
Va tancar els ulls per concentrar-se, va semblar com si es poses en contacte amb una altra dimensió uns instants i va tornar a obrir els ulls, semblava que estava content.
Va mirar al cec i li va dir: ves a que et reconeguin com a apte per la vida normal.
El cec se’n va anar a la seguretat social i va demanar que el reconeguessin.
El inspector en cap el va reconèixer i el va trobar apte per la vida normal, i a mes a mes li va preguntar com es que si abans era cec com es que ara hi veia.
Ell va dir que no sabia com havia estat, però que el hacker li havia posat una espècie de cascos al cap i que ara hi veia. I li va afegir:
¿Potser tu voldries saber i fer tal com el hacker feia?
El inspector en cap el va fer fora.
Una vegada el cec va marxar, l'inspector en cap va anar a trobar el hacker, i quan el va trobar li va dir:
Vull saber fer el mateix que tu.
El hacker li va dir:
Necessito primer que tu vulguis de debò, que m’ho demanis de veritat i a mes a mes que em facilitis la teva paraula de pas per poder jo amb el meu programa entrar en la teva manera de pensar i de fer i poder així modificar la teva manera de pensar i de fer, o el que es el mateix modificar la teva personalitat la teva consciencia el teu jo.
No en sé mes d’aquest conte, però et pregunto a tu:
¿Què li aconsellaries a l'inspector en cap?
¿Que faries tu en el seu cas?
¿Depositaries la teva confiança en ell i et deixaries modificar la teva manera de pensar?
¿Estaries disposat a canviar de manera de ser?


Conte elaborat per Àngel Roset Vidiella, inspirat en Mc 8, 22-26

1 comentari:

  1. Home home... Fa una mica de cosa deixar que un paio et canvii el cervell...

    ResponElimina

Gràcies per dir-hi la teva!